dimecres, 15 de juliol del 2015

OLIS I XAROPS

Oli de cop:

Es cull herba de santjoan , també dit pericó, etc. que trobareu en aquest bloc. Aquesta herba es cull prop de els dies de Sant Joan, de qui ve el seu nom. Una vegada a casa, es tallen les flors, i es posen en una ampolla de vidre. aproximadament un 10%, i s’omple l’ampolla d’oli.
Aquest oli pot ser d’oliva, de gira-sol o altres granes.
Es deixa a macerar a sol i serena almenys quatre mesos, fins que es queda ben vermell. (Jo li tinc un any). Després es cola i es posa en ampolles més petites.  Es indicat per: cops, torcedures, cremades, rascades a la pell, artritis, artrosis, morenes, etc.
Si es té ben tapat no es passa. (És una recepta molt antiga, ja coneguda per grecs i romans) (del llibre de Pío Pujol Quer)

                     

Xarop de Farigola:

15 cc. d’alcohol de vi, 150 de xarop simple, 30 grs. de farigola.
Per la tos , mal estar, infeccions  etc. Una cullerada de cafè 4 vegades al dia.

                                     ===========


Esperit de Vi d’Herbes:
En una ampolla de vidre, es posa: alcohol, i si posen les herbes, com son: romaní, espígol, ruda, donzell, farigola, també s’hi pot posar àrnica. Es deixa macerar, i als dos dies es torna de color verd. Ja es pot fer servir.
Es ideal per bronquitis, tos, lumbàlgies, contusions.
(Es receptat ja fa molts anys per el Dr. Roura .)



                               ==============

Aigua de ruda

Per la sarna. 100 grs. de ruda . Es fa una infusió amb un litre d’aigua.  S’aplica amb un cotó.
                              

                                =============


Per fer coixins:

Es fan coixins , un forma rectangular, i s’omplen de la flor de l’espígol, que ja sigui seca. I granes de llenties. (O bé altres granes petites)
S’escalfen al microones acompanyades d’un vas d’aigua, perquè, no es recremi les herbes.
Relaxen la musculatura, i faciliten el son.
Es ideal per el dolor de cervicals , i per lumbàlgies alhora és molt agradable.

                        ============


Oli d’espígol

Es posa en un cacolet de terra, 100 grs. d’espígol, s’hi posa oli d’oliva,  que el cobreixi, i es fa bullir. Quan ja és fred es cola i es posa en una ampolleta.
Es antisèptic i analgèsic , neteja desintoxica i ajuda a respirar. Les persones que pateixen sinusitis, si són constants, hi troben remei. També va bé per cremades i ferides.

                        ================


Xarop per la tos:

En una ampolla gran (2 l) es posa:
1 litre  de conyac
½  kg. de sucre negre
100 grs. de pinyetes partides per la meitat, (acabades de collir)
½ llimona                                                                  
Hisop
Flor blava
10 escaramujos (granes de roser de bosc)
4 figues seques tallades
Flor de malva
Farigola
Romaní
Til·la
Violetes
Es posa tot l’ampolla i es deixa macerar, (jo el faig a juliol, es quan tinc les herbes, que fa poc que son collides) i quan comencen els refredats i tos ja esta  apunt.
Amb una cullerada TRES O QUATRE VEGADES AL DIA  n’hi ha prou. També es pot diluir.



                        ============


XAROP DE ABET

Per les persones que no poden prendre alcohol va molt bé, en una ampolla de boca ample, posar-hi pinyes d’avet, acabades de collir i mig kg. de sucre negre. Es deixa macerar i el líquid que fa amb una culleradeta de cafè quatre vagades al dia va molt bé per la tos, i refredats. És necessari que hi passi molt temps de maceració.
Aquesta recepta es d’Andorra i em van dir que la tenien un any de maceració.

       __________________________________________


PD: Aquestes receptes són tretes de l’experiència de la gent amb el pas dels anys.

NOVA COL·LECCIÓ DE PLANTES

Agrimònia o herba de Sant Antoni (Agrimonia eupatoria)
Aquesta planta la collirem quan floreixi. És indicada per el mal de coll, produït per inflamació. Es pot utilitzar per picors a la pell.
Fer una decocció i deixar-la reduir. Es pot fer-hi gàrgares o posar-hi mel i prendre com un xarop.


Alfàbrega (Ocimum basilicum L) És activadora de les vies respiratòries. Contra la tos irritativa. Afrodisíaca i antihistèrica.
Digestiva: afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics, ja que augmenta la producció de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els paràsits intestinals. Evita la retenció
Digestiva: afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics, ja que augmenta la producció de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els paràsits intestinals. Evita la retencióDigestiva: afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics, ja que augmenta la producció de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els paràsits intestinals. Evita la retenció urinària, és carminativa i amb efecte antivomitiu.
Antireumàtica: El seu contingut en àcid anísic permet el seu
ús pel tractament de malalties reumàtiques. Estimula la producció de llet en les dones lactants Quistos d'ovari: Realitzar un massatge abdominal utilitzant l'oli essencial.
A nivell extern s'utilitza contra la faringitis, i per cicatritzar ferides, aftes, inflamacions osteoarticulars, alopècia i dolors musculars.


All (Alium sativum)
El farem servir per baixar la pressió arterial, és antiagregant plaquetari i protector cardíac.
Molt útil per eliminar els cucs. Un o dos grans d’all al matí és suficient.
No és aconsellable amb el sintrom o derivats de la aspirina.


ANÍS VERD (Pimpinella anisum)
En català es conegut com a matafaluga. Les seves llavors van bé pel sistema digestiu. Ajuda a expulsar gasos.
Les mares lactants en poden prendre, i també els nadons, petites cullerades després de mamar. Combina bé amb fonoll, comí, camamilla, marialluïsa i farigola.
Fer una infusió, deixar-la reposar cinc minuts i ja es pot prendre, tres o quatre vegades al dia. (Dra. C. Verdaguer)


Api (Apium graveolens)
És diürètica i també és saludable per cuinar, caldos de verdures etc.


Arç blanc (Crataegus oxyacantha)
Equilibra la tensió arterial. Pot servir per persones que han tingut angina de pit. Sedant del sistema nerviós.
Si es pren Digoxina millor comentar-ho al metge. Combina molt bé amb la valeriana i la til·la.
Només farem servir les flors. (Dra. Carme Verdaguer)


Arç negre (Prunus espinosa)
No s’ha confondre amb l’arç blanc , el seu fruit son els aranyons. Són astringents i van bé per quan hi ha diarrees. Se’n fan licors com per exemple el patxaran.
No es el mateix «l’arándano» , que els aranyons. L'«arándano» castellà és el nabiu en català, molt indicat per prevenir infeccions urinàries i cistitis. (Dra. Carme Verdaguer)


Bardana o repalassa. (Arctium lappa) L’arrel va bé per la diabetis


Berbena (Verbena officinalis) S'ha utilitzat per al tractament del nerviosisme, insomni, ansietat, esgotament físic, esgotament psíquic, tos improductiva, asmabronquitis, refredat comú, dispèpsies, discinèsia biliar, oligúria, retenció urinària, edema, artritis, artràlgies, gota. També s'ha utilitzat per via tòpica per al tractament de estomatitis, laringitis, dermatitis, prurit i cremades.
(VIQUIPEDIA)


Bleda (Beta vulgaris)
Serveix per protegir el fetge i baixar els triglicèrids. Una bona manera de utilitzar-la és liquar-la i prendre’n de 50 a 100 grs. al dia. També es pot bullir amb verdura o caldo vegetals.


Camamilla (Matricaria chamomila)
Farem servir les flors. Es útil com a sedant del sistema nerviós, dolors menstruals, dolors abdominals, diarrea, expulsió de gasos.
Es pot usar en forma de banys de bidet per picors, i en banys oculars.
Combina bé amb anís verd, menta, fonoll, malva, til·la, cua de cavall. (Dra. C.Verdaguer)


Card marià (Cardus marianus) La seva principal virtut és la protecció hepàtica. S’utilitzen els fruits. La majoria de preparats per el fetge la tenen com a base.
Combina bé amb dent de lleó, carxofera, menta, boldo, anís verd i també amb ortiga.


Castanyer d’índia Castanyer bord. (Aesculus hippocastanum)
La seva utilitat és com a tònic venós. És útil per les varius, flebitis, cames pesades i també en les hemorroides. Està contraindicada en l'embaràs.
Pot interaccionar amb el sintrom i l'aspirina i derivats. Convé comentar-ho al metge. (Dra. C.Verdaguer)


Ceba (Allium cepa) Té moltes propietats. La farem servir per el sistema respiratori, i depuradora en general.
1 A parts iguals barrejarem sucre + suc de ceba calent. Ho deixarem refredar i en prendrem a cullerades.
2 Posarem a bullir dos vasos d’aigua amb una ceba mitjana durant 15 minuts. Després ho colarem i hi afegirem mel al gust. En el moment de prendre’l, hi afegirem suc de llimona.


Clau d’olor (Eugenia caryophyllate)Per via externa, s’utilitza pel mal de queixal, genives i problemes de boca.
Amb 3 o 4 claus farem una infusió i glopejarem unes quantes vegades al dia.


Cua de cavall (Equisetum arvense) És una planta molt rica en sals minerals. En destaca el silici. Recomanada per fer-la servir després d’una fractura òssia, tendinitis, dolors reumàtics i osteoporosi. També va be per la pell i per enfortir les ungles i cabells.
No és aconsellable prendre-la a grans dosis ni durant llargues temporades. No és recomanable per embarassades ni lactants. Cal vigilar si es pren el sintrom o es necessària una operació, pot alterar el temps de la coagulació. (Dra. Carme Verdaguer)


Dent de lleó (Taraxacum officinale) En català també es coneguda com a pixallits.
Millor que es consumeixi fresca.
Protector hepàtic, actua sobre la bufeta biliar, augmenta la secreció de la bilis, prevé els càlculs biliars, però no els fa desaparèixer. És diürètica.
Fer-la bullir un parell de minuts i deixar reposar 15 minuts. Cal assegurar-nos que sigui neta de purins. Si es té dubte és millor comprar-la.
(Dra. C.Verdaguer)


Donzell (Artemisia absintium) En català també és coneguda com a absenta. Les àvies la feien servir per tractar els cucs. És mot amarga. És un tònic digestiu.
Se’n fa licor d’absenta. En alguns països està prohibida perquè crea addicció. És una de les plantes que s’utilitza per fer el “vermut”.


Espernallac (Santolina chamaecyparissus) Té les mateixes propietats que la camamilla. És de gust més fort.


Espígol (Lavandula spica) Planta molt aromàtica. Va molt bé utilitzar-la per fer coixins, que quan s’escalfen serveixen per relaxar la musculatura contracturada.
Es pot prendre amb infusions, quan es pateix de migranya o altres tipus de cefalea.
També serveix per fer oli essencial i posar-la amb alcohol junt amb altres herbes. (el feia la meva mare).


Eucaliptus (Eucaliptus globulus) Balsàmic i expectorant. No es pot barrejar amb productes que tinguin iode.


Farigola (Thymus vulgaris) Planta amb efectes antimicrobians coneguts. Va bé per les ferides i els voltadits. També va bé per ús intern, és digestiva, antitussígena per la tos irritativa, seca o asmàtica.
Són molt saludables les sopes de farigola.
(Dra. C.Verdaguer.)


Fonoll (Foeniculum vulgare) Té propietats molt semblants a les de l’anís verd.
Es pot utilitzar en infusió, per fer banys oculars en cas d’inflamació, conjuntivitis o vista cansada.


Herba blava (Poligala vulgaris) Es poden fer servir totes les seves varietats, de diferents tonalitats de color, des d'el rosa al blau lilós.
S’utilitza principalment com a expectorant, pels dolors de la regla i també pot augmentar la secreció de la llet


Herba de sant Joan, Hipèric, pericó (Hipericum perforatum) Farem servir les flors. No s’ha de confondre amb els botons de Sant Joan, ni amb la sempreviva.
Planta estrella per tractar l’ansietat o depressions lleus o moderades. L’efecte es produeix de forma lenta però cal ser constant. Hi ha estudis científics que n’avalen la seva utilitat per aquesta indicació
És molt important dir-ho al metge o terapeuta perquè té moltes interaccions.
S’ha de tenir en compte que pot disminuir els efectes dels anticonceptius orals. Contraindicada en l’embaràs i la lactància.
No es pot deixar de prendre de cop. Sempre seguirem les indicacions d’una persona professional. (Dra. Carme Verdaguer)
La podem utilitzar per fer oli de cop. En aquest Bloc la trobareu en mes d’un lloc.


Hisop (Hissopus officinalis) Usarem les fulles i les flors. És expectorant; per tant, útil quan estiguem refredats. I per les bronquitis.


Marialluïsa (Lippia citridora)
Farem servir les fulles per calmar la tos i també pel mal de panxa. És molt útil per els dolors abdominals infantils, ja que té bon gust i se la prenen bé.
També es pot utilitzar en infusions que tenen mal gust i les pot aromatitzar.
Relaxa i ajuda a dormir.


Menta (Menta piperita) La farem servir semblantment a la camamilla, pel què fa al sistema digestiu.
La menta no té propietats antiinflamatòries, però anirà bé per les digestions pesades. La podem barrejar amb altres herbes, per combatre la tos, perquè té un efecte antisèptic i expectorant.
Segons quins llibres diuen que es antidepressiva. (Dra. C. Verdaguer.)


Mil fulles (Achillea millefolium) Astringent, antidiarreica, apropiada per els diverticles intestinals, antiinflamatoria, antiespasmes respiratoris de l’asma.
Digestiva i tònica, és útil per la úlcera gàstrica. (VIQUIPEDIA)


Mill de sol (Lithospermum officinale) Diurètica. Útil per les pedres de ronyó.
S’han de fer tractaments curts. (Santi Javega)


Olivera (Olea europaea) Planta que no té efectes secundaris ni tòxics. És hipotensora, combina bé amb l’arç blanc, i fins i tot amb l’all. Útil en hipertensió lleu.
Si en fem infusió en prendrem dues tasses al dia. (Dra. Carme Verdaguer)


Orenga (Origanum vulgare) És mes coneguda per a la cuina que per el seu efecte medicinal. En farem farcellets per els estofats o per altres plats.
És digestiva i antiespasmòdica, per tant anirà bé per la tos, dolors de regla... Es pot combinar molt bé amb til·la, eucaliptus i herba blava, amb una cullerada de mel.


Ortiga (Urtica dioica) És la que és tota verda, coneguda com a ortiga major. És molt depurativa i conté molt ferro.
Anirà be per les persones que tenen anèmia per falta d’aquest mineral. És una de les que en podem fer infusions. També la podem menjar com a verdura bullida.
Hem tenir en compte on la collim i no menjar-ne sovint perquè conté molts nitrats.
Quan hi ha caiguda de cabell, es pot fer una infusió i fer-nos una esclarida quan ens rentem el cap. (Dra C. Verdaguer.)


Passiflora (Passiflora incarnata) Coneguda com a flor de la Passió. La podem trobar en molts jardins com a planta ornamental.
És una de les millors plantes per tractar l’insomni, ja que provoca un son molt semblant al fisiològic.
Molt útil en l'insomni secundari en la menopausa. Una de les indicacions és per a la hipertensió lleu d’origen nerviós i també per la taquicàrdia.
Val mes consumir-la sempre comercialitzada perquè si en prenguéssim massa dosis podria tenir efectes indesitjables.
Combina bé amb la valeriana, la til·la i l’arç blanc. (Dra, C. Verdaguer)


Plantatge (Plantago lanceolata) Es pot fer servir la planta sencera, però només n’utilitzarem les fulles.
Té utilitat en grips i refredats, perquè actua com a expectorant. Cada vegada es més habitual la seva formulació en xarops.
També per diarrees perquè es astringent.
Per via externa, quan tinguem alguna ferida recent que sagna, hi posarem una fulla neta a sobre.
Té una acció antisèptica i antihemorràgica. (Dra. Carme Verdaguer)


Romaní (Rosmarinus officinalis) Farem servir les fulles i flors. Té un efecte oposat a la majoria de plantes. En lloc d’actuar com a sedant, és un tònic cardíac; compte doncs si les persones hipertenses en prenen gaire quantitat.
A més es diürètica i la podem utilitzar en casos de trastorns menstruals i en dismenorrees.
Si en fem una infusió, la podem fer servir per prendre un bany, quan estem cansats, xafats, sense energia.
No es aconsellable que en prenguin les embarassades.
Es pot posar en alcohol. El preparat, és útil per tractar dolors i reumatologies. En aquest bloc trobareu com fer-ho.


Ruda (Ruta graveolens)

Sajolida o herba de les olives. (Satureja montana) Com indica el nom, per macerar olives i així augmenta la propietat aperitiva. Bàsicament la utilitzem a la cuina.
Si fem carn a la planxa va bé posar-n'hi, perquè la fa més digestiva. La podem utilitzar per els gasos, la podem combinar amb la tarongina, valeriana o marialluïsa. (Dra. Carme Verdaguer)


Sàlvia (Salvia officinalis) Farem servir les fulles i les flors, també hi podem condimentar menjars.
Té diverses propietats: digestiva, tònic general, per tant, útil en casos de cansament. Està indicada per, els excessos de suor en la menopausa, es antisèptica i reguladora de la regla.
Vigilarem la dosi i estarem al cas que la persona que la pren no hagi tingut cap tumoració. És una planta amb activitat estrogènica.
Contraindicada en l’embaràs. (Dra. C. Verdaguer)


Salze (Salix alba) Només anomenar-la perquè és l’aspirina natural.
És una planta a tenir en compte junt amb la ulmària i l’harpagofit.
Serveix per dolors degeneratius i artrosi. Resulta més pràctic utilitzar les preparacions ja comercialitzades i seguir-ne les instruccions.


Soguer (Sambucus nigra) També anomenat saüc. S’utilitza tota la planta: flors, fruits, fulles i fins i tot l’escorça. Les flors es poden menjar arrebossades, son molt bones. És una planta que afavoreix la sudoració, per tant ens serà útil en cas de febre.
La infusió la farem prenent igual quantitat de soguer que de fulles de menta, la deixarem reposar 30 minuts la colarem i hi posarem una bona cullerada de mel.
L’essència de soguer és feia servir per les inflamacions oculars. La infusió també pot servir per molèsties oculars i conjuntivitis. (Dra C. Verdaguer).


Tarongina (Melissa officinalis) És una planta sedant del sistema nerviós, molt útil per el tractament de l’insomni. Va bé per el sistema digestiu, per expulsar gasos i afavorir la secreció biliar. Alleuja les nàusees en l’embaràs. La tarongina, igual que la marialluïsa, té bon gust i és fresca, pot aromatitzar begudes com la llimonada o les infusions. És una de les plantes que s'utilitza per fer l'Aigua del Carme, que encara existeix i es fa servir per calmar l’ansietat i els dolors abdominals que comporten un augment de l’estat nerviós. (Compte que conté una gran quantitat d’alcohol!...amb una culleradeta petita ni hi ha prou.)Millor prenguem-la en infusió.

Til·la,  Til·ler (Tilia cordata) Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament del nerviosisme, l'ansietat, l'insomni, febre, oligúria, retenció urinària, edemes, espasme abdominal, hipertensió i diabetis.
Popularment és indicada en infusions de les inflorescències com a sedant. Amb freqüència s'associa el til·ler de fulles petites a altres espècies sedants com la melissa, la passionària, la valeriana o la camamilla.
Amb menor freqüència s'utilitza com a digestiu hepatovesicular, prenent-ne un got després dels principals menjars durant 5 dies seguits, i després continuar amb un got al matí i un altre a la nit abans d'anar a dormir.
També és utilitzat per a hipertensió arterial, arterioesclerosi, infeccions urinàries, febre i per patologies respiratòries.
En ús extern, s'utilitza per cuidar la pell. Es pot utilitzar en infusions per rentar llagues i úlceres. (receptes populars que es perden amb el temps)

divendres, 25 d’abril del 2014

Com preparar l'oli de cop

Oli de cop:  Es cull el pericó "Hipericum perforatum", que trobareu publicada en aquest bloc.
Una vegada collida es talla la flor i és posa en una ampolla de vidre, amb oli d'oliva. i es deixa, a sol i serena. (jo li tinc un any) i es torna vermell, i s'espesseix.
Utilitat: per cops, ferides, rascades, circulació i pesadesa de les cames, morenes,  dolor d'articulacions, etc.

la flor de la passió


La passionaria o flor de la passió
La pasionaria, también llamada Pasiflora, es una planta de rápido crecimiento, cuyos tallos trepan y sus bellas flores viven en forma aérea. Su fruto es el conocido maracuyá o fruto de la pasión.
El maracuyá tiene muchos beneficios debido a sus características nutricionales, pero la flor de la planta que le da origen también contiene múltiples principios activos que se pueden aprovechar con sólo realizar una infusión de la misma.
La flor de pasionaria es tan bella por fuera como por dentro, ya que entre sus pétalos escondeflavonoides como quercertol, kampferol, apigenol y luteolol; y fitoesteroles como maltol, sitosterol y estigmasterol.
Además de contener éstas sustancias con fuerte efecto antioxidante, posee aceites esenciales,alcaloides y otros compuestos que confieren a la pasionaria acción analgésica y relajante.
Al actuar como sedante y tranquilizante natural, la pasionaria se utiliza mucho en casos de insomnio, contractura muscular, estrés, hiperactividad y nerviosismo.
Asimismo, puede ser una gran herramienta para reducir los síntomas de abstinencia ante el alcohol, el tabaco u otro tipo de sustancias adictivas.
Su acción ansiolítica puede ser de gran ayuda para complementar un plan de pérdida de peso, ya que al calmar la ansiedad se disminuyen las ganas de ingerir alimentos en aquellas personas que ante el estrés o el nerviosismo abren la heladera en busca de auxilio.
A su vez, al ser una planta totalmente natural que hasta el momento no ha registrado efectos tóxicos, también se utiliza para administrar a los niños.
Este tipo de plantas que rara vez utilizamos pueden ser de gran ayuda para aquellas personas que no saben de qué manera aliviar su estrés y desacelerar sus vidas.
Por supuesto, no se trata de una planta mágica, es decir, sólo puede resultar una herramienta más entre muchas otras de mayor importancia.
Entonces, en caso de intentar perder peso, la infusión de pasionaria sólo será útil entre las personas ansiosas, pero no olvidemos que los principal es una alimentación sana y equilibrada que se complemente con la práctica de actividad física regular y un descanso adecuado.



        


divendres, 28 de febrer del 2014

orenga

Orégano, el antibiótico natural...

El orégano es una hierba curativa y antibiótico natural. 
El orégano es una hierba maravillosa, aromática y saludable.
Los orígenes de esta planta se encuentran en el Mediterráneo y se cree que dio sus primeros brotes en las regiones montañosas de Grecia, Turquía e Italia.
Los antiguos griegos lo llamaron "La alegría de Montaña".

El orégano es una de las hierbas más curativas y antibióticas naturales que se han estudiado. 
El Orégano se convirtió en un elemento básico para la cocina ítalo-americana.
Y aunque llegó a nuestro continente como "el condimento de la pizza" rápidamente fue adoptado para un sinfín de platos como las pastas, verduras, el asado, la carne al horno, papas, pescado etc.
El Orégano es un componente habitual en adobes y aderezos para carnes y ensaladas. 

PROPIEDADES MEDICINALES: 
El aceite de orégano es un antibiótico natural extraordinariamente potente.
Un estudio reciente demuestra que es significativamente mejor que otros 18 medicamentos que se utilizan en la actualidad para el tratamiento de infecciones de estafilococos SARM.
El antioxidante fenol del Orégano destruye hongos, virus y bacterias patógenas. 
Increíble capacidad antioxidante: 
El Orégano es muy rico en antioxidantes de fotoquímicos flavonoides y ácidos fenólicos.
Es la tercera hierba más alta en capacidad de absorbencia de radicales de oxígeno con una puntuación impresionante de 200.129.
Esta hierba es una de las mayores fuentes del mundo del poderoso componente del fenol: Timol.
El timol es ideal para mejorar la función digestiva, así como para destruir microbios nocivos
En microbiología se usa como un parámetro de la cantidad de luz absorbida por una suspensión de células bacterianas o una solución de una molécula orgánica, se mide por un colorímetro o espectrofotómetro.

El USDA (Departamento de Agricultura de Estados Unidos) clasifica la capacidad antioxidante del orégano entre 3 a 20 veces mayor que la de cualquier otra hierba.
El Orégano tiene cuatro veces más poder antioxidante que los arándanos, 12 veces más que las naranjas y 42 veces más que las manzanas. 
Comúnmente, el aceite de orégano fue utilizado como desinfectante de oídos, nariz y para el tratamiento de infecciones respiratorias y de garganta, y también para cualquier tipo de condición bacterial o viral.
Además, tiene propiedades que suprimen la producción de células cancerosas.
El aceite de orégano es más eficiente que la hierba seca; Sin embargo, la versión seca aún contiene inmensos beneficios para la salud. 
Estudios científicos demostraron que el orégano actúa como un potente antiinflamatorio y antimicrobiano, cuando es aplicado a los alimentos o en forma de suplemento.
El orégano además posee ácido rosmarínico, cuyas propiedades lo hacen un fenomenal oponente del cáncer. 

Té de Orégano: 
La infusión de orégano es muy beneficiosa para el aparato digestivo mientras estimula la función biliar.
Es eficaz para tratar pacientes con estreñimiento y digestión lenta.
También resuelve trastornos de sueño como el insomnio, acorde a sus propiedades relajantes y ansiolíticas naturales.
Otra bondad de esta infusión es su capacidad para mejorar la circulación sanguínea, donde vuelve a actuar como antiinflamatorio.
Esto ayuda a evitar la formación de trombos y mitiga los dolores de cabeza causados por una mala irrigación cerebral.

Asimismo, el té de orégano es expectorante, y combate tanto la tos excesiva como las afecciones bronquiales en general.

dilluns, 26 de març del 2012

LAVANDA

Lavanda  officinalis
la part utilitzada de l'espígol és la inflorescència. Se li atribueixen usos medicinals (d'aquí ve el sinònim Lavandula officinalis referit a oficines de farmàcia). Tradicionalment s'usa com infusió de flors com tranquil·litzant, per a l'ansietat, la hipertensió arterial, insomni, anorèxia, la grip, la bronquitis, la de l'intestí, les migranyes o com a inductor de la son. En ús tòpic s'utilitza per desinfectar, per la faringitis, otitis,vulvovaginitis, ferides, cremades, úlceres, acne o picades d'insectes. Finalment, també es fa servir per alleujar dolors musculars, ja siguin lumbars o menstruals.
La infusió de lavanda (com per digestiva, estimulant o desinfectant) es prepara amb les parts florides i aigua de la següent manera: es posa a bullir l'aigua a un estri ben net amb tapa, un cop l'aigua bull, es tiren les flors, 1,5 grams, per a que bulli i es tapa el recipient durant 5-10 minuts. A continuació es retira del foc i es cola o es decanta.

[modifica]Ús etnomedicinal i popular

La droga també s'utilitza com espasmolític, digestiu i diürètic. Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament de cefalees, asma, espasmes abdominals, artritis. També s'ha utilitzat per via tòpica pel tractament de lesions cutànies. A més es fan preparacions de banys d'espígol com tonificants cutanis suaus i s'afegeixen flors als coixins per facilitar la son.

[modifica]Toxicitat

Cal tenir en compte que encara que tingui moltes propietats farmacològiques, també presenta toxicitat. S'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extret fluid i de la tintura. Tampoc es recomana l'ús de l'oli essencial de la lavanda durant un període perllongat de temps o dosis majors a les recomanades degut a una possible neurotoxicitat.    (viquipedia)

[modifica] l’oli de lavanda: és antiseptic i analgèsic, ideal per cremadesi ferides. Pot ajudar a dormir els nens , neteja desintoxica i ajuda a respirar,






La canyella
La canyella a part de ser una espècie que ens dóna sabor als aliments, té propietats curatives importants com reduir el colesterol i els triglicèrids.
A més, impedeix que l’excés de glúcids que consumim es converteixin en greixos i es dipositin en el nostre teixit adipós. També augmenta la síntesi de VLDL, evitant la formació de triglicèrids en excés. A això cal sumar que afavoreix la circulació, té propietats antiagregants, antiescleròtiques i antitrombòtiques.

dimarts, 20 de març del 2012

ALFÀBREGA
(ocinum basilium)


PROPIETATS :

Antireumàtica: El seu contingut en àcid anísic la fa molt interessant el tractament de malalties reumàtiques.
Estimulant i digestiu, i desperta la gana.
Antisèptic bucal.
Repel·lent de mosquits.
Afavoreix la digestió i evita els espasmes.






ALOE VERA
(Aloe vera)

PROPIETATS:
Irritacions cutànies, cremades , acne , eccema, berrugues, psoriasis, esquinç, dolor reumàtics, artritis, llagues de la boca, gastritis i colon irritable, herpes, lesions radiològiques, infeccions a la pell.; es tònic, purgant, estimulant de la formació i secreció de bilis, elimina paràsits intestinals i afavoreix la funció del fetge i redueix els gasos. (discòrdies)






ÀRNICA
(àrnica montana)



PROPIETATS :

Per ús extern : es recomana per cops, torcedures , dolors articulars.
Es posa a macerar amb alcohol i es molt efectiva, no posar-la mai a una ferida oberta.
Per via interna , l’hem de confiar a la medecina convencional, es apreciada com a tònic cardíac, i altres aplicacions, però sempre receptada per el metge.(dioscorides)





CAMAMILLA
(Matricaria camomila)


PROPIETATS:

Antiespasmòdica, sedan, estimula la digestió, carminativa i digestiva.
Infusió: ½ dotzena de caparrons, per ajudar a digerir, per gasos i mal estar intestinal.
S´utilitza també per donar color ros al cabell: es fa una infusió concentrada de camamilla.
Es cull a la primavera. S’asseca a l’ombra (Viquipèdia)



CORONA DE REI
(saxífraga longifolia)


PROPIETATS :
Conte propietats sedants, antiinflamatòria, antiespasmòdica, cardiotòniques, depressions , ansietat, insomni , taquicàrdia, palpitacions , migranyes i vertigen.
No es pot manipular amb alcohol.
Es troba a 1000 a 2000m. d’altura.
Es millor deixar-se aconsellar per un Homeòpata
ATENCIÓ: PLANTA PROTEGIDA

(viquipèdia)




CUA DE CAVALL
(equisetum arvense)

PROPIETATS:
Es una planta molt rica sals minerals.
te sals de potassi i flavonoides
Es astringent, antidiarreica, i cicatritzant
s’utilitza en edemes i insuficiència cardíaca i renal.
Regenera la pell, en casos d’astènia .
Es molt indicada per infeccions d’orina.
Contraindicacions:
No es aconsellables fer tractaments llars.
(viquipèdia)





FARIGOLA
(tymus vulgaris)


PROPIETATS:
La farigola es la mes popular de les plantes a Catalunya, es de la família de les labiades.
Ideal per condimentar plats : es apreciada a tota la Mediterrània a Europa i tot l’Orient mitjà .
Es cull en plena floració , i anotem alguna de les moltes propietats que té: tos, bronquitis, refredat comú , asma , mal de coll, gastritis, halitosi, faringitis, lesions de la pell, antisèptica, antibacteriana, expectorant, carminativa, i diürètica, digestiva.
Es indicada per l’arítmia, taquicàrdia, vertigen retenció d’orina.
La farigola no sol produir reaccions adverses.
Es pren amb infusió
Per fer xarop: 30gr. D’extracte 15cc d’alcohol de vi, 150 de xarop simple. Es pren una cullerada de cafè 4 vegades al dia. (viquipèdia)


HERBA BLAVA
(polígala calcàrea)


PROPIETATS:

Es mucolítica, expectorant, descongestiva, antitussígena, congestió pulmonar, tos refredats. Grip bronquitis, laringitis, emfisema pulmonar.
Formes d’aplicació: infusió i tintura.



HERBA DE SANT JOAN
(Hipèrico perforatum)

PROPIETATS:
Te innumerables virtuts:
aplicada en forma d’oli, activa la circulació de la sang, afavoreix l’estat de congestió dels òrgans tractats alleugera el dolor, actua d’anestèsia lleugera, modera les inflamacions dels teixits lesionats, afavoreix la reparació de l’epidermis.
Per fer oli : es posen 100grs. En una ampolla de boca ample , i oli d’oliva i posar-lo quaranta dies al sol i serena remoure-ho de tant en tant .
Amb un cotó o gasa es fricciona la part afectada fent massatge.
És un antidepressiu, lent.



MARIA LLUISA
(aloysia citrodora)


PROPIETATS:
Es de la família de les verbenàcies.
Es indicada: per gasos, flatulències, aerofàgia, digestiva, per estómacs nerviosos, antireumàtica, halitosi, aparell respiratori, mucositats, expectorant.
Relaxa i tonifica els nervis.
Té una olor molt agradable. (viquipèdia)

MENTA
(Menta piperita)


PROPIETATS:

La menta piperita s’assembla molt a la marialluïsa. 
Te un olor intens a la menta que ja que ja coneixem en caramels i xicles.
Es pren amb infusió : afavoreix les funcions del aparell digestiu.
Es pot fer inhalacions, per el refredat i bronquitis.
Es pot aplicar també per el mal de queixal.Es antidepressiva. (viquipedia)


ORTIGA MAJOR
(urtica dioica)

PROPIETATS:

A pesar de la mala fama d’aquesta planta, es molt beneficiosa per la salut.
Conté sals minerals com: ferro, calci, sílice, potassi, àcids orgànics, i vitamina A.
Afrodisíaca, analgèsica, antial·lèrgica, antireumàtica antianèmica, antigotosa, antiinflamatòria, antireumàtica, depurativa, diürètica, hipoglucemiant, remineralitzant, tònica. S’aprofiten les fulles tendres (viquipedia)



DENT DE LLEÓ
(PIXALLITS)


PROPIETATS:
És un bon estimulant de la funció hepàtica, i biliar. Es pot utilitzar per depurar la sang de toxines i protegir el fetge. 100grs.(D’arrels en 1 l. D’aigua, tres tasses al dia).
Diürètica, per eliminar edemes o obesitat, colesterol, àcid úric, diabetis, urticària, expulsió de pedres del ronyó .
Per la digestió: es menja amanida les fulles mes tendres.
Anèmia : conté ferro amb quantitat.
Restrenyiment: es un laxant suau.
Les fulles de dent de lleó son riques amb: vitamina A, C, K, B2, riboflavina i calci .
CONTRA INDICACIONS: diarrees, ulceres d’estómac hiperacidesa, colitis , colon irritable, pedres a la vesícula, psoriasis. (De la revista the secret)




POLIOL
(mentha pulegium)



PROPIETATS:
Es carminativa, emmenagoga (menstruació, relaxant.
Afavoreix la expulsió de la placenta després del part.
No es aconsellable per malalts hepàtics (viquipedia)





RUDA
(ruta graveolens)



PROPIETATS:
La ruda és molt amargant, tan sols es pot usar en petites quantitats.
La seva aroma es fort i picant que pot ser desagradable.
Es usada actualment per combatre la sarna. (es fa una infusió de 100gr. Per litre, i s’aplica amb un coto o gasa)
També es un repel·lent de mosquit
També s’usa , junt amb altres herbes, amb alcohol , per el bronquitis i la tos . es fa servir com a massatge.
No és aconsellable de la prendre per via oral . cal preguntar abans de usar. (viquipedia)


SAJOLIDA
(Satureja obovata)


PROPIETATS:
Es l’herba amiga de les cuineres.
Si la sabem aplicar a la cuina afegeix qualitat als plats i prenen grau de dietètica i nutrició.., amb propietats terapèutiques.
Te un alt contingut amb sals minerals i vitamines, quan l’emprem acabada de collir.
Els arrossos, la carn i el peix els fa mes nutritius.
És molt usada per confitar olives, fer formatges. És una planta perenne i la podem tot l’any.





SALICARIA
(LYTHRUM SALICARIA)



PROPIETATS:
És una planta astringent, antidiarreica, antiinflamatòria de la mucosa gastrointestinal.
Anti anèmica.
Anti glucèmica
Indicada per la gastroenteritis, colitis, ulcera disentèrica, gastritis, úlcera duodenal.


SAÜC
(sambucus)



PROPIETATS:

Aquesta planta conté olis essencials, àcids orgànics, sucre, abundant vitamina C., es un bon remei per les vies respiratòries anticatarral i eficaç contra refredats i grip.
Es un bon calmant lleuger del sistema nerviós.
S’usa en insomnis migranyes i mal de cap laxant en la composició d’infusions per aprimar. Indicat per: depuratiu, diürètic, infeccions renals. De la fruita madura, se’n pot fer melmelades. (viquipedia)