divendres, 28 febrer de 2014

orenga

Orégano, el antibiótico natural...

El orégano es una hierba curativa y antibiótico natural. 
El orégano es una hierba maravillosa, aromática y saludable.
Los orígenes de esta planta se encuentran en el Mediterráneo y se cree que dio sus primeros brotes en las regiones montañosas de Grecia, Turquía e Italia.
Los antiguos griegos lo llamaron "La alegría de Montaña".

El orégano es una de las hierbas más curativas y antibióticas naturales que se han estudiado. 
El Orégano se convirtió en un elemento básico para la cocina ítalo-americana.
Y aunque llegó a nuestro continente como "el condimento de la pizza" rápidamente fue adoptado para un sinfín de platos como las pastas, verduras, el asado, la carne al horno, papas, pescado etc.
El Orégano es un componente habitual en adobes y aderezos para carnes y ensaladas. 

PROPIEDADES MEDICINALES: 
El aceite de orégano es un antibiótico natural extraordinariamente potente.
Un estudio reciente demuestra que es significativamente mejor que otros 18 medicamentos que se utilizan en la actualidad para el tratamiento de infecciones de estafilococos SARM.
El antioxidante fenol del Orégano destruye hongos, virus y bacterias patógenas. 
Increíble capacidad antioxidante: 
El Orégano es muy rico en antioxidantes de fotoquímicos flavonoides y ácidos fenólicos.
Es la tercera hierba más alta en capacidad de absorbencia de radicales de oxígeno con una puntuación impresionante de 200.129.
Esta hierba es una de las mayores fuentes del mundo del poderoso componente del fenol: Timol.
El timol es ideal para mejorar la función digestiva, así como para destruir microbios nocivos
En microbiología se usa como un parámetro de la cantidad de luz absorbida por una suspensión de células bacterianas o una solución de una molécula orgánica, se mide por un colorímetro o espectrofotómetro.

El USDA (Departamento de Agricultura de Estados Unidos) clasifica la capacidad antioxidante del orégano entre 3 a 20 veces mayor que la de cualquier otra hierba.
El Orégano tiene cuatro veces más poder antioxidante que los arándanos, 12 veces más que las naranjas y 42 veces más que las manzanas. 
Comúnmente, el aceite de orégano fue utilizado como desinfectante de oídos, nariz y para el tratamiento de infecciones respiratorias y de garganta, y también para cualquier tipo de condición bacterial o viral.
Además, tiene propiedades que suprimen la producción de células cancerosas.
El aceite de orégano es más eficiente que la hierba seca; Sin embargo, la versión seca aún contiene inmensos beneficios para la salud. 
Estudios científicos demostraron que el orégano actúa como un potente antiinflamatorio y antimicrobiano, cuando es aplicado a los alimentos o en forma de suplemento.
El orégano además posee ácido rosmarínico, cuyas propiedades lo hacen un fenomenal oponente del cáncer. 

Té de Orégano: 
La infusión de orégano es muy beneficiosa para el aparato digestivo mientras estimula la función biliar.
Es eficaz para tratar pacientes con estreñimiento y digestión lenta.
También resuelve trastornos de sueño como el insomnio, acorde a sus propiedades relajantes y ansiolíticas naturales.
Otra bondad de esta infusión es su capacidad para mejorar la circulación sanguínea, donde vuelve a actuar como antiinflamatorio.
Esto ayuda a evitar la formación de trombos y mitiga los dolores de cabeza causados por una mala irrigación cerebral.

Asimismo, el té de orégano es expectorante, y combate tanto la tos excesiva como las afecciones bronquiales en general.

dilluns, 26 març de 2012

LAVANDA






Lavanda  officinalis
la part utilitzada de l'espígol és la inflorescència. Se li atribueixen usos medicinals (d'aquí ve el sinònim Lavandula officinalis referit a oficines de farmàcia). Tradicionalment s'usa com infusió de flors com tranquil·litzant, per a l'ansietat, la hipertensió arterial, insomni, anorèxia, la grip, la bronquitis, la de l'intestí, les migranyes o com a inductor de la son. En ús tòpic s'utilitza per desinfectar, per la faringitis, otitis,vulvovaginitis, ferides, cremades, úlceres, acne o picades d'insectes. Finalment, també es fa servir per alleujar dolors musculars, ja siguin lumbars o menstruals.
La infusió de lavanda (com per digestiva, estimulant o desinfectant) es prepara amb les parts florides i aigua de la següent manera: es posa a bullir l'aigua a un estri ben net amb tapa, un cop l'aigua bull, es tiren les flors, 1,5 grams, per a que bulli i es tapa el recipient durant 5-10 minuts. A continuació es retira del foc i es cola o es decanta.

[modifica]Ús etnomedicinal i popular

La droga també s'utilitza com espasmolític, digestiu i diürètic. Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament de cefalees, asma, espasmes abdominals, artritis. També s'ha utilitzat per via tòpica pel tractament de lesions cutànies. A més es fan preparacions de banys d'espígol com tonificants cutanis suaus i s'afegeixen flors als coixins per facilitar la son.

[modifica]Toxicitat

Cal tenir en compte que encara que tingui moltes propietats farmacològiques, també presenta toxicitat. S'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extret fluid i de la tintura. Tampoc es recomana l'ús de l'oli essencial de la lavanda durant un període perllongat de temps o dosis majors a les recomanades degut a una possible neurotoxicitat.    (viquipedia)

[modifica] l’oli de lavanda: és antiseptic i analgèsic, ideal per cremadesi ferides. Pot ajudar a dormir els nens , neteja desintoxica i ajuda a respirar,






La canyella
La canyella a part de ser una espècie que ens dóna sabor als aliments, té propietats curatives importants com reduir el colesterol i els triglicèrids.
A més, impedeix que l’excés de glúcids que consumim es converteixin en greixos i es dipositin en el nostre teixit adipós. També augmenta la síntesi de VLDL, evitant la formació de triglicèrids en excés. A això cal sumar que afavoreix la circulació, té propietats antiagregants, antiescleròtiques i antitrombòtiques.

dimarts, 20 març de 2012

ALFÀBREGA
(ocinum basilium)


PROPIETATS :

Antireumàtica: El seu contingut en àcid anísic la fa molt interessant el tractament de malalties reumàtiques.
Estimulant i digestiu, i desperta la gana.
Antisèptic bucal.
Repel·lent de mosquits.
Afavoreix la digestió i evita els espasmes.






ALOE VERA
(Aloe vera)

PROPIETATS:
Irritacions cutànies, cremades , acne , eccema, berrugues, psoriasis, esquinç, dolor reumàtics, artritis, llagues de la boca, gastritis i colon irritable, herpes, lesions radiològiques, infeccions a la pell.; es tònic, purgant, estimulant de la formació i secreció de bilis, elimina paràsits intestinals i afavoreix la funció del fetge i redueix els gasos. (discòrdies)






ÀRNICA
(àrnica montana)



PROPIETATS :

Per ús extern : es recomana per cops, torcedures , dolors articulars.
Es posa a macerar amb alcohol i es molt efectiva, no posar-la mai a una ferida oberta.
Per via interna , l’hem de confiar a la medecina convencional, es apreciada com a tònic cardíac, i altres aplicacions, però sempre receptada per el metge.(dioscorides)





CAMAMILLA
(Matricaria camomila)


PROPIETATS:

Antiespasmòdica, sedan, estimula la digestió, carminativa i digestiva.
Infusió: ½ dotzena de caparrons, per ajudar a digerir, per gasos i mal estar intestinal.
S´utilitza també per donar color ros al cabell: es fa una infusió concentrada de camamilla.
Es cull a la primavera. S’asseca a l’ombra (Viquipèdia)



CORONA DE REI
(saxífraga longifolia)


PROPIETATS :
Conte propietats sedants, antiinflamatòria, antiespasmòdica, cardiotòniques, depressions , ansietat, insomni , taquicàrdia, palpitacions , migranyes i vertigen.
No es pot manipular amb alcohol.
Es troba a 1000 a 2000m. d’altura.
Es millor deixar-se aconsellar per un Homeòpata
ATENCIÓ: PLANTA PROTEGIDA

(viquipèdia)




CUA DE CAVALL
(equisetum arvense)

PROPIETATS:
Es una planta molt rica sals minerals.
te sals de potassi i flavonoides
Es astringent, antidiarreica, i cicatritzant
s’utilitza en edemes i insuficiència cardíaca i renal.
Regenera la pell, en casos d’astènia .
Es molt indicada per infeccions d’orina.
Contraindicacions:
No es aconsellables fer tractaments llars.
(viquipèdia)





FARIGOLA
(tymus vulgaris)


PROPIETATS:
La farigola es la mes popular de les plantes a Catalunya, es de la família de les labiades.
Ideal per condimentar plats : es apreciada a tota la Mediterrània a Europa i tot l’Orient mitjà .
Es cull en plena floració , i anotem alguna de les moltes propietats que té: tos, bronquitis, refredat comú , asma , mal de coll, gastritis, halitosi, faringitis, lesions de la pell, antisèptica, antibacteriana, expectorant, carminativa, i diürètica, digestiva.
Es indicada per l’arítmia, taquicàrdia, vertigen retenció d’orina.
La farigola no sol produir reaccions adverses.
Es pren amb infusió
Per fer xarop: 30gr. D’extracte 15cc d’alcohol de vi, 150 de xarop simple. Es pren una cullerada de cafè 4 vegades al dia. (viquipèdia)


HERBA BLAVA
(polígala calcàrea)


PROPIETATS:

Es mucolítica, expectorant, descongestiva, antitussígena, congestió pulmonar, tos refredats. Grip bronquitis, laringitis, emfisema pulmonar.
Formes d’aplicació: infusió i tintura.



HERBA DE SANT JOAN
(Hipèrico perforatum)

PROPIETATS:
Te innumerables virtuts:
aplicada en forma d’oli, activa la circulació de la sang, afavoreix l’estat de congestió dels òrgans tractats alleugera el dolor, actua d’anestèsia lleugera, modera les inflamacions dels teixits lesionats, afavoreix la reparació de l’epidermis.
Per fer oli : es posen 100grs. En una ampolla de boca ample , i oli d’oliva i posar-lo quaranta dies al sol i serena remoure-ho de tant en tant .
Amb un cotó o gasa es fricciona la part afectada fent massatge.
És un antidepressiu, lent.



MARIA LLUISA
(aloysia citrodora)


PROPIETATS:
Es de la família de les verbenàcies.
Es indicada: per gasos, flatulències, aerofàgia, digestiva, per estómacs nerviosos, antireumàtica, halitosi, aparell respiratori, mucositats, expectorant.
Relaxa i tonifica els nervis.
Té una olor molt agradable. (viquipèdia)

MENTA
(Menta piperita)


PROPIETATS:

La menta piperita s’assembla molt a la marialluïsa. 
Te un olor intens a la menta que ja que ja coneixem en caramels i xicles.
Es pren amb infusió : afavoreix les funcions del aparell digestiu.
Es pot fer inhalacions, per el refredat i bronquitis.
Es pot aplicar també per el mal de queixal.Es antidepressiva. (viquipedia)


ORTIGA MAJOR
(urtica dioica)

PROPIETATS:

A pesar de la mala fama d’aquesta planta, es molt beneficiosa per la salut.
Conté sals minerals com: ferro, calci, sílice, potassi, àcids orgànics, i vitamina A.
Afrodisíaca, analgèsica, antial·lèrgica, antireumàtica antianèmica, antigotosa, antiinflamatòria, antireumàtica, depurativa, diürètica, hipoglucemiant, remineralitzant, tònica. S’aprofiten les fulles tendres (viquipedia)



DENT DE LLEÓ
(PIXALLITS)


PROPIETATS:
És un bon estimulant de la funció hepàtica, i biliar. Es pot utilitzar per depurar la sang de toxines i protegir el fetge. 100grs.(D’arrels en 1 l. D’aigua, tres tasses al dia).
Diürètica, per eliminar edemes o obesitat, colesterol, àcid úric, diabetis, urticària, expulsió de pedres del ronyó .
Per la digestió: es menja amanida les fulles mes tendres.
Anèmia : conté ferro amb quantitat.
Restrenyiment: es un laxant suau.
Les fulles de dent de lleó son riques amb: vitamina A, C, K, B2, riboflavina i calci .
CONTRA INDICACIONS: diarrees, ulceres d’estómac hiperacidesa, colitis , colon irritable, pedres a la vesícula, psoriasis. (De la revista the secret)




POLIOL
(mentha pulegium)



PROPIETATS:
Es carminativa, emmenagoga (menstruació, relaxant.
Afavoreix la expulsió de la placenta després del part.
No es aconsellable per malalts hepàtics (viquipedia)





RUDA
(ruta graveolens)



PROPIETATS:
La ruda és molt amargant, tan sols es pot usar en petites quantitats.
La seva aroma es fort i picant que pot ser desagradable.
Es usada actualment per combatre la sarna. (es fa una infusió de 100gr. Per litre, i s’aplica amb un coto o gasa)
També es un repel·lent de mosquit
També s’usa , junt amb altres herbes, amb alcohol , per el bronquitis i la tos . es fa servir com a massatge.
No és aconsellable de la prendre per via oral . cal preguntar abans de usar. (viquipedia)


SAJOLIDA
(Satureja obovata)


PROPIETATS:
Es l’herba amiga de les cuineres.
Si la sabem aplicar a la cuina afegeix qualitat als plats i prenen grau de dietètica i nutrició.., amb propietats terapèutiques.
Te un alt contingut amb sals minerals i vitamines, quan l’emprem acabada de collir.
Els arrossos, la carn i el peix els fa mes nutritius.
És molt usada per confitar olives, fer formatges. És una planta perenne i la podem tot l’any.





SALICARIA
(LYTHRUM SALICARIA)



PROPIETATS:
És una planta astringent, antidiarreica, antiinflamatòria de la mucosa gastrointestinal.
Anti anèmica.
Anti glucèmica
Indicada per la gastroenteritis, colitis, ulcera disentèrica, gastritis, úlcera duodenal.


SAÜC
(sambucus)



PROPIETATS:

Aquesta planta conté olis essencials, àcids orgànics, sucre, abundant vitamina C., es un bon remei per les vies respiratòries anticatarral i eficaç contra refredats i grip.
Es un bon calmant lleuger del sistema nerviós.
S’usa en insomnis migranyes i mal de cap laxant en la composició d’infusions per aprimar. Indicat per: depuratiu, diürètic, infeccions renals. De la fruita madura, se’n pot fer melmelades. (viquipedia)

divendres, 24 febrer de 2012

Com preparar l'oli de cop

Oli de cop:  Es cull el pericó "Hipericum perforatum", que trobareu publicada en aquest bloc.
Una vegada collida es talla la flor i és posa en una ampolla de vidre, amb oli d'oliva. i es deixa, a sol i serena. (jo li tinc un any) i es torna vermell, i s'espesseix.
Utilitat: per cops, ferides, rascades, circulació i pesadesa de les cames, morenes,  dolor d'articulacions, etc.

dimecres, 28 desembre de 2011

L'all ens proporciona salut

ALL
(Allium sativum)
 Actualment, l'all té una ampla utilització farmacològica:


  • Hipolipemiant : Disminueix el nivell de colesterol LDL a la sang (colesterol nociu), produint un efecte cardioprotector; i no afecta als nivells de triglicèrids cardiosaludables i necessaris pel cos. D'aquesta manera l'all contribueix en la prevenció de malalties coronaries i accidents vasculars cerebrals.
  • Vasodilatador perifèric: Aquest efecte causa un augment del calibre dels vasos i es produeix per una reducció d'agents vasopressors com ara les prostaglandines i angiotensina II, i per una activació d'una òxid-nítric-sintetasa que produeix òxid nítric.
  • Antihipertensiu: Aquest efecte hipotensor de l'all és causat per l'efecte vasodilatador. En dosis elevades, l'all provoca un descens de la tensió arterial, tant de la màxima com de la mínima.
  • Antiagregant plaquetari: Impedeix la tendència excessiva de les plaquetes sanguínies a agrupar-se formant coàguls, i també actua com a fibrinolític (desfà la fibrina que és la proteïna que forma els coàguls sanguinis). D'aquesta manera s'aconsegueix augmentar la fluïdesa a la sang i fa que sigui recomanable a totes aquelles persones que han patit embòlies, trombosis...
  • Hipoglucemiant: L'all normalitza el nivell de glucosa sanguínia i per tant, és bo que l'utilitzin els diabètics i els obesos.
  • Antibiòtic i antisèptic general: L'all té també una acció antibiòtica contra diversos microorganismes (''Escherichia coli'', ''Salmonella typhi'', estafilococs i estreptococs, diversos fongs, alguns virus...). El poder bactericida de l'all en el conducte intestinal és selectiu de manera que a diferència dels antibiòtics sintètics, regula la flora intestinal i no la destrueix, ja que només actua sobre els bacteris patògens.
  • Estimulant de les defenses: L'all augmenta l'activitat de les cèl·lules defensives de l'organisme, limfòcits i macròfags, i per tant estimula la resposta immunològica i ajuda al sistema immunitari de l'organisme a resistir les infeccions. D'aquesta manera, actualment cada vegada més s'està utilitzant l'all com a complement en el tractament de la sida.
  • Anticancerigen: Hi han estudis que han demostrat que l'all bloqueja la formació de potents anticancerosos, denominats nitrosamines, que poden produir-se durant la digestió de determinats aliments. Se sap que l'alliicina, un dels seus principis actius, impedeix la proliferació del bacteri ''Helicobacter pylori'', relacionat amb les úlceres d'estómac i que pot afavorir el desenvolupament de càncer d'estómac.
  • Vermífug: L'all actua contra els paràsits intestinals, especialment contra els àscaris i els oxiúrids, petits cucs blancs que provoquen picor anal en els nens.

dilluns, 5 desembre de 2011

HERBA DE SANT JOAN, PERICÓ
(Hipericum perforatum)




PROPIETATS:

Té innumerables virtuts:
aplicada en forma d’oli, activa la circulació de la sang, alleugereix l’estat de congestió dels órgans tractats, calma el dolor, actua d’anestèsia lleugera, modera les inflamacions dels teixits lesionats i afavoreix la reparació  de l’epidermis.
Per fer oli :  Una ampolla de boca ampla, s'omple amb les inflorescències i oli d’oliva, es tapa i es posa quaranta dies al sol i serena,  removent-ho de tant en tant .
Amb un cotó o gasa es fricciona la part afectada fent masatge.


Es un antidepresiu, lent.

FARIGOLA
(Tymus vulgaris)







PROPIETATS:


La farigola es la més popular de les plantes a Catalunya, és de la família de les labiades.
Ideal per condimentar plats : es apreciada a tota la Mediterrània  a Europa i tot l’Orient mitjà .
Es cull en plena floració , i anotem alguna de les moltes propietats que té: tos, bronquitis, refredat comú , asma , mal de coll, gastritis, halitosi, faringitis, lesions de ls pell, antisèptica, antibacteriana, espectorant, carminativa, i diürètica, digestiva.
Es indicada per l’arrítmia, taquicàrdia, vertigen, retenció d’orina.
La farigola no sol produir reaccions adverses.
Es pren en infusió
Per fer xarop: 30gr. D’extracte 15cc d’alcohol de vi, 150 de xarop simple. Es pren una cullerada  de cafè 4 vegades al dia.     (viquipedia)