la part utilitzada de l'espígol és la inflorescència. Se li atribueixen usos medicinals (d'aquí ve el sinònim Lavandula officinalis referit a oficines de farmàcia). Tradicionalment s'usa com infusió de flors com tranquil·litzant, per a l'ansietat, la hipertensió arterial, insomni, anorèxia, la grip, la bronquitis, la de l'intestí, les migranyes o com a inductor de la son. En ús tòpic s'utilitza per desinfectar, per la faringitis, otitis,vulvovaginitis, ferides, cremades, úlceres, acne o picades d'insectes. Finalment, també es fa servir per alleujar dolors musculars, ja siguin lumbars o menstruals.
La infusió de lavanda (com per digestiva, estimulant o desinfectant) es prepara amb les parts florides i aigua de la següent manera: es posa a bullir l'aigua a un estri ben net amb tapa, un cop l'aigua bull, es tiren les flors, 1,5 grams, per a que bulli i es tapa el recipient durant 5-10 minuts. A continuació es retira del foc i es cola o es decanta.
[modifica]Ús etnomedicinal i popular
La droga també s'utilitza com espasmolític, digestiu i diürètic. Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament de cefalees, asma, espasmes abdominals, artritis. També s'ha utilitzat per via tòpica pel tractament de lesions cutànies. A més es fan preparacions de banys d'espígol com tonificants cutanis suaus i s'afegeixen flors als coixins per facilitar la son.
[modifica]Toxicitat
Cal tenir en compte que encara que tingui moltes propietats farmacològiques, també presenta toxicitat. S'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extret fluid i de la tintura. Tampoc es recomana l'ús de l'oli essencial de la lavanda durant un període perllongat de temps o dosis majors a les recomanades degut a una possible neurotoxicitat. (viquipedia)
[modifica] l’oli de lavanda: és antiseptic i analgèsic, ideal per cremadesi ferides. Pot ajudar a dormir els nens , neteja desintoxica i ajuda a respirar,
La canyella
La canyella a part de ser una espècie que ens dóna sabor als aliments, té propietats curatives importants com reduir el colesterol i els triglicèrids.
A més, impedeix que l’excés de glúcids que consumim es converteixin en greixos i es dipositin en el nostre teixit adipós. També augmenta la síntesi de VLDL, evitant la formació de triglicèrids en excés. A això cal sumar que afavoreix la circulació, té propietats antiagregants, antiescleròtiques i antitrombòtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada