NOVA COL·LECCIÓ DE PLANTES

Agrimònia o herba de Sant Antoni (Agrimonia eupatoria)
Aquesta planta la collirem quan floreixi. És indicada per el mal de coll, produït per inflamació. Es pot utilitzar per picors a la pell.
Fer una decocció i deixar-la reduir. Es pot fer-hi gàrgares o posar-hi mel i prendre com un xarop.


Alfàbrega (Ocimum basilicum L) És activadora de les vies respiratòries. Contra la tos irritativa. Afrodisíaca i antihistèrica.
Digestiva: afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics, ja que augmenta la producció de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els paràsits intestinals. Evita la retenció
Digestiva: afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics, ja que augmenta la producció de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els paràsits intestinals. Evita la retencióDigestiva: afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics, ja que augmenta la producció de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els paràsits intestinals. Evita la retenció urinària, és carminativa i amb efecte antivomitiu.
Antireumàtica: El seu contingut en àcid anísic permet el seu ús pel tractament de malalties reumàtiques. Estimula la producció de llet en les dones lactants Quistos d'ovari: Realitzar un massatge abdominal utilitzant l'oli essencial.
A nivell extern s'utilitza contra la faringitis, i per cicatritzar ferides, aftes, inflamacions osteoarticulars, alopècia i dolors musculars.

All (Alium sativum)
El farem servir per baixar la pressió arterial, és antiagregant plaquetari i protector cardíac.
Molt útil per eliminar els cucs. Un o dos grans d’all al matí és suficient.
No és aconsellable amb el sintrom o derivats de la aspirina.


ANÍS VERD (Pimpinella anisum)
En català es conegut com a matafaluga. Les seves llavors van bé pel sistema digestiu. Ajuda a expulsar gasos.
Les mares lactants en poden prendre, i també els nadons, petites cullerades després de mamar. Combina bé amb fonoll, comí, camamilla, marialluïsa i farigola.
Fer una infusió, deixar-la reposar cinc minuts i ja es pot prendre, tres o quatre vegades al dia. (Dra. C. Verdaguer)


Api (Apium graveolens)
És diürètica i també és saludable per cuinar, caldos de verdures etc.

Arç blanc (Crataegus oxyacantha)
Equilibra la tensió arterial. Pot servir per persones que han tingut angina de pit. Sedant del sistema nerviós.
Si es pren Digoxina millor comentar-ho al metge. Combina molt bé amb la valeriana i la til·la.
Només farem servir les flors. (Dra. Carme Verdaguer)


Arç negre (Prunus espinosa)
No s’ha confondre amb l’arç blanc , el seu fruit son els aranyons. Són astringents i van bé per quan hi ha diarrees. Se’n fan licors com per exemple el patxaran.
No es el mateix «l’arándano» , que els aranyons. L'«arándano» castellà és el nabiu en català, molt indicat per prevenir infeccions urinàries i cistitis. (Dra. Carme Verdaguer)


Bardana o repalassa. (Arctium lappa) L’arrel va bé per la diabetis


Berbena (Verbena officinalis) S'ha utilitzat per al tractament del nerviosisme, insomni, ansietat, esgotament físic, esgotament psíquic, tos improductiva, asma, bronquitis, refredat comú, dispèpsies, discinèsia biliar, oligúria, retenció urinària, edema, artritis, artràlgies, gota. També s'ha utilitzat per via tòpica per al tractament de estomatitis, laringitis, dermatitis, prurit i cremades.
(VIQUIPEDIA)


Bleda (Beta vulgaris)
Serveix per protegir el fetge i baixar els triglicèrids. Una bona manera de utilitzar-la és liquar-la i prendre’n de 50 a 100 grs. al dia. També es pot bullir amb verdura o caldo vegetals.


Camamilla (Matricaria chamomila)
Farem servir les flors. Es útil com a sedant del sistema nerviós, dolors menstruals, dolors abdominals, diarrea, expulsió de gasos.
Es pot usar en forma de banys de bidet per picors, i en banys oculars.
Combina bé amb anís verd, menta, fonoll, malva, til·la, cua de cavall. (Dra. C.Verdaguer)


Card marià (Cardus marianus) La seva principal virtut és la protecció hepàtica. S’utilitzen els fruits. La majoria de preparats per el fetge la tenen com a base.
Combina bé amb dent de lleó, carxofera, menta, boldo, anís verd i també amb ortiga.


Castanyer d’índia Castanyer bord. (Aesculus hippocastanum)
La seva utilitat és com a tònic venós. És útil per les varius, flebitis, cames pesades i també en les hemorroides. Està contraindicada en l'embaràs.
Pot interaccionar amb el sintrom i l'aspirina i derivats. Convé comentar-ho al metge. (Dra. C.Verdaguer)


Ceba (Allium cepa) Té moltes propietats. La farem servir per el sistema respiratori, i depuradora en general.
1 A parts iguals barrejarem sucre + suc de ceba calent. Ho deixarem refredar i en prendrem a cullerades.
2 Posarem a bullir dos vasos d’aigua amb una ceba mitjana durant 15 minuts. Després ho colarem i hi afegirem mel al gust. En el moment de prendre’l, hi afegirem suc de llimona.


Clau d’olor (Eugenia caryophyllate)Per via externa, s’utilitza pel mal de queixal, genives i problemes de boca.
Amb 3 o 4 claus farem una infusió i glopejarem unes quantes vegades al dia.


Cua de cavall (Equisetum arvense) És una planta molt rica en sals minerals. En destaca el silici. Recomanada per fer-la servir després d’una fractura òssia, tendinitis, dolors reumàtics i osteoporosi. També va be per la pell i per enfortir les ungles i cabells.
No és aconsellable prendre-la a grans dosis ni durant llargues temporades. No és recomanable per embarassades ni lactants. Cal vigilar si es pren el sintrom o es necessària una operació, pot alterar el temps de la coagulació. (Dra. Carme Verdaguer)


Dent de lleó (Taraxacum officinale) En català també es coneguda com a pixallits.
Millor que es consumeixi fresca.
Protector hepàtic, actua sobre la bufeta biliar, augmenta la secreció de la bilis, prevé els càlculs biliars, però no els fa desaparèixer. És diürètica.
Fer-la bullir un parell de minuts i deixar reposar 15 minuts. Cal assegurar-nos que sigui neta de purins. Si es té dubte és millor comprar-la.
(Dra. C.Verdaguer)


Donzell (Artemisia absintium) En català també és coneguda com a absenta. Les àvies la feien servir per tractar els cucs. És mot amarga. És un tònic digestiu.
Se’n fa licor d’absenta. En alguns països està prohibida perquè crea addicció. És una de les plantes que s’utilitza per fer el “vermut”.


Espernallac (Santolina chamaecyparissus) Té les mateixes propietats que la camamilla. És de gust més fort.


Espígol (Lavandula spica) Planta molt aromàtica. Va molt bé utilitzar-la per fer coixins, que quan s’escalfen serveixen per relaxar la musculatura contracturada.
Es pot prendre amb infusions, quan es pateix de migranya o altres tipus de cefalea.
També serveix per fer oli essencial i posar-la amb alcohol junt amb altres herbes. (el feia la meva mare).


Eucaliptus (Eucaliptus globulus) Balsàmic i expectorant. No es pot barrejar amb productes que tinguin iode.


Farigola (Thymus vulgaris) Planta amb efectes antimicrobians coneguts. Va bé per les ferides i els voltadits. També va bé per ús intern, és digestiva, antitussígena per la tos irritativa, seca o asmàtica.
Són molt saludables les sopes de farigola.
(Dra. C.Verdaguer.)


Fonoll (Foeniculum vulgare) Té propietats molt semblants a les de l’anís verd.
Es pot utilitzar en infusió, per fer banys oculars en cas d’inflamació, conjuntivitis o vista cansada.


Herba blava (Poligala vulgaris) Es poden fer servir totes les seves varietats, de diferents tonalitats de color, des d'el rosa al blau lilós.
S’utilitza principalment com a expectorant, pels dolors de la regla i també pot augmentar la secreció de la llet


Herba de sant Joan, Hipèric, pericó (Hipericum perforatum) Farem servir les flors. No s’ha de confondre amb els botons de Sant Joan, ni amb la sempreviva.
Planta estrella per tractar l’ansietat o depressions lleus o moderades. L’efecte es produeix de forma lenta però cal ser constant. Hi ha estudis científics que n’avalen la seva utilitat per aquesta indicació
És molt important dir-ho al metge o terapeuta perquè té moltes interaccions.
S’ha de tenir en compte que pot disminuir els efectes dels anticonceptius orals. Contraindicada en l’embaràs i la lactància.
No es pot deixar de prendre de cop. Sempre seguirem les indicacions d’una persona professional. (Dra. Carme Verdaguer)
La podem utilitzar per fer oli de cop. En aquest Bloc la trobareu en mes d’un lloc.


Hisop (Hissopus officinalis) Usarem les fulles i les flors. És expectorant; per tant, útil quan estiguem refredats. I per les bronquitis.


Marialluïsa (Lippia citridora)
Farem servir les fulles per calmar la tos i també pel mal de panxa. És molt útil per els dolors abdominals infantils, ja que té bon gust i se la prenen bé.
També es pot utilitzar en infusions que tenen mal gust i les pot aromatitzar.
Relaxa i ajuda a dormir.


Menta (Menta piperita) La farem servir semblantment a la camamilla, pel què fa al sistema digestiu.
La menta no té propietats antiinflamatòries, però anirà bé per les digestions pesades. La podem barrejar amb altres herbes, per combatre la tos, perquè té un efecte antisèptic i expectorant.
Segons quins llibres diuen que es antidepressiva. (Dra. C. Verdaguer.)


Mil fulles (Achillea millefolium) Astringent, antidiarreica, apropiada per els diverticles intestinals, antiinflamatoria, antiespasmes respiratoris de l’asma.
Digestiva i tònica, és útil per la úlcera gàstrica. (VIQUIPEDIA)


Mill de sol (Lithospermum officinale) Diurètica. Útil per les pedres de ronyó.
S’han de fer tractaments curts. (Santi Javega)


Olivera (Olea europaea) Planta que no té efectes secundaris ni tòxics. És hipotensora, combina bé amb l’arç blanc, i fins i tot amb l’all. Útil en hipertensió lleu.
Si en fem infusió en prendrem dues tasses al dia. (Dra. Carme Verdaguer)


Orenga (Origanum vulgare) És mes coneguda per a la cuina que per el seu efecte medicinal. En farem farcellets per els estofats o per altres plats.
És digestiva i antiespasmòdica, per tant anirà bé per la tos, dolors de regla... Es pot combinar molt bé amb til·la, eucaliptus i herba blava, amb una cullerada de mel.


Ortiga (Urtica dioica) És la que és tota verda, coneguda com a ortiga major. És molt depurativa i conté molt ferro.
Anirà be per les persones que tenen anèmia per falta d’aquest mineral. És una de les que en podem fer infusions. També la podem menjar com a verdura bullida.
Hem tenir en compte on la collim i no menjar-ne sovint perquè conté molts nitrats.
Quan hi ha caiguda de cabell, es pot fer una infusió i fer-nos una esclarida quan ens rentem el cap. (Dra C. Verdaguer.)


Passiflora (Passiflora incarnata) Coneguda com a flor de la Passió. La podem trobar en molts jardins com a planta ornamental.
És una de les millors plantes per tractar l’insomni, ja que provoca un son molt semblant al fisiològic.
Molt útil en l'insomni secundari en la menopausa. Una de les indicacions és per a la hipertensió lleu d’origen nerviós i també per la taquicàrdia.
Val mes consumir-la sempre comercialitzada perquè si en prenguéssim massa dosis podria tenir efectes indesitjables.
Combina bé amb la valeriana, la til·la i l’arç blanc. (Dra, C. Verdaguer)


Plantatge (Plantago lanceolata) Es pot fer servir la planta sencera, però només n’utilitzarem les fulles.
Té utilitat en grips i refredats, perquè actua com a expectorant. Cada vegada es més habitual la seva formulació en xarops.
També per diarrees perquè es astringent.
Per via externa, quan tinguem alguna ferida recent que sagna, hi posarem una fulla neta a sobre.
Té una acció antisèptica i antihemorràgica. (Dra. Carme Verdaguer)


Romaní (Rosmarinus officinalis) Farem servir les fulles i flors. Té un efecte oposat a la majoria de plantes. En lloc d’actuar com a sedant, és un tònic cardíac; compte doncs si les persones hipertenses en prenen gaire quantitat.
A més es diürètica i la podem utilitzar en casos de trastorns menstruals i en dismenorrees.
Si en fem una infusió, la podem fer servir per prendre un bany, quan estem cansats, xafats, sense energia.
No es aconsellable que en prenguin les embarassades.
Es pot posar en alcohol. El preparat, és útil per tractar dolors i reumatologies. En aquest bloc trobareu com fer-ho.


Ruda (Ruta graveolens)

Sajolida o herba de les olives. (Satureja montana) Com indica el nom, per macerar olives i així augmenta la propietat aperitiva. Bàsicament la utilitzem a la cuina.
Si fem carn a la planxa va bé posar-n'hi, perquè la fa més digestiva. La podem utilitzar per els gasos, la podem combinar amb la tarongina, valeriana o marialluïsa. (Dra. Carme Verdaguer)


Sàlvia (Salvia officinalis) Farem servir les fulles i les flors, també hi podem condimentar menjars.
Té diverses propietats: digestiva, tònic general, per tant, útil en casos de cansament. Està indicada per, els excessos de suor en la menopausa, es antisèptica i reguladora de la regla.
Vigilarem la dosi i estarem al cas que la persona que la pren no hagi tingut cap tumoració. És una planta amb activitat estrogènica.
Contraindicada en l’embaràs. (Dra. C. Verdaguer)


Salze (Salix alba) Només anomenar-la perquè és l’aspirina natural.
És una planta a tenir en compte junt amb la ulmària i l’harpagofit.
Serveix per dolors degeneratius i artrosi. Resulta més pràctic utilitzar les preparacions ja comercialitzades i seguir-ne les instruccions.


Soguer (Sambucus nigra) També anomenat saüc. S’utilitza tota la planta: flors, fruits, fulles i fins i tot l’escorça. Les flors es poden menjar arrebossades, son molt bones. És una planta que afavoreix la sudoració, per tant ens serà útil en cas de febre.
La infusió la farem prenent igual quantitat de soguer que de fulles de menta, la deixarem reposar 30 minuts la colarem i hi posarem una bona cullerada de mel.
L’essència de soguer és feia servir per les inflamacions oculars. La infusió també pot servir per molèsties oculars i conjuntivitis. (Dra C. Verdaguer).


Tarongina (Melissa officinalis) És una planta sedant del sistema nerviós, molt útil per el tractament de l’insomni. Va bé per el sistema digestiu, per expulsar gasos i afavorir la secreció biliar. Alleuja les nàusees en l’embaràs. La tarongina, igual que la marialluïsa, té bon gust i és fresca, pot aromatitzar begudes com la llimonada o les infusions. És una de les plantes que s'utilitza per fer l'Aigua del Carme, que encara existeix i es fa servir per calmar l’ansietat i els dolors abdominals que comporten un augment de l’estat nerviós. (Compte que conté una gran quantitat d’alcohol!...amb una culleradeta petita ni hi ha prou.)Millor prenguem-la en infusió.

Til·la,  Til·ler (Tilia cordata) Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament del nerviosisme, l'ansietat, l'insomni, febre, oligúria, retenció urinària, edemes, espasme abdominal, hipertensió i diabetis.
Popularment és indicada en infusions de les inflorescències com a sedant. Amb freqüència s'associa el til·ler de fulles petites a altres espècies sedants com la melissa, la passionària, la valeriana o la camamilla.
Amb menor freqüència s'utilitza com a digestiu hepatovesicular, prenent-ne un got després dels principals menjars durant 5 dies seguits, i després continuar amb un got al matí i un altre a la nit abans d'anar a dormir.
També és utilitzat per a hipertensió arterial, arterioesclerosi, infeccions urinàries, febre i per patologies respiratòries.
En ús extern, s'utilitza per cuidar la pell. Es pot utilitzar en infusions per rentar llagues i úlceres. (receptes populars que es perden amb el temps)